MIRARÀS EL MON de MAR VALLECILLOS

Quan era petita, pensava que el Menda era un company de feina del meu pare. I és que, sovint, tornava de l’oficina explicant a ma mare que, després de la reunió, el Menda havia hagut de quedar-se a fer l’informe. I a qui li havia tocat anar a la negociació amb aquell client? Al Menda. Vaig créixer sabent que el meu pare tenia un company de feina –de vegades noblement sacrificat, de vegades irremeiablement ‘pringat’– que anava solucionant temes com bonament podia.

Així comença el primer text de Mar Vallecillos, amb una mirada als misteris del jo i del nosaltres. Amb tendresa, ironia i sarcasme, l’autora mira la vida en comú, els vincles, les identitats. I al llarg de quaranta-tres textos, publicats durant dos anys i mig a la Directa, l’autora mira també el desig de barri, el dret a l’habitatge, les violències masclistes, la corrupció nostra de cada dia, l’amistat, la vida, les sobiranies a conquerir i les que ja són.

Mira i ens convida a travessar llindars, com li diu al text Miraràs el món a la recent nascuda Lena: Benvinguda al misteri, a l’aventura de desxifrar la llum sobre aquest angle, a la vida que taca quan travesses el llindar, a la mirada que esquitxa, a les parts de món immirades que esperen uns ulls que hi reposin.

Al pròleg, Jordi de Miguel destaca:

Mirar el món és fer-se càrrec del seu misteri. És posar el cos i buscar la mirada còmplice per fer del món comú un lloc on tornar. (…) Això són aquestes columnes: una invitació a mirar plegats “per impugnar el món” que es dona per fet. Llindars de paper, estesos per una mà sensible i rebel. Agafeu-la.

A l’Ara Llegim, el suplement de llibres de l’Ara, Eva Piquer diu:

Mar Vallecillos té una manera precisa, delicada i rebel de mirar-se un món que podria ser molt millor i podríem fer molt millor.

A la Directa, Gemma Garcia diu:

A Vallecillos per escriure no li cal la ficció perquè la realitat la supera. De fet, és la seva mirada sobre la realitat la que supera la ficció. Miraràs el món conté la virtut d’aturar-se en aquells detalls que passen inadvertits per la majoria de mortals i omplir-los de significats, en un sistema on multitud d’estímuls travessen les nostres ànimes deixant-nos certa buidor. A contracorrent, les paraules s’enreden en un senyal de metro, en la nena que la mira des d’un cotxe, les preguntes de les seves nebodes o les vinyetes buides dels còmics. I des d’aquí, fa textos polítics impregnats de les coses simples que, diu, són les més fortes, com l’amor, la cooperació, l’amistat. Ella les sap explicar.

Mar Vallecillos (Barcelona, 1976) escriu regularment a la Directa. És periodista i sociòloga. Sovint es penja d’una història anònima que es perd rere la cantonada o d’un comentari al vol caçat al metro. ‘Miraràs el món’ és el primer llibre que publica.