Enrique Vila-Matas, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2026
El veredicte. El jurat es va reunir el 27 d’octubre i va triar Vila-Matas per «su influencia decisiva en la narrativa contemporánea, su aportación a la tradición borgiana en lengua española, así como por una originalidad formal y fidelidad al espíritu metaficcional de Cervantes desde una dilatada y ejemplar trayectoria». L’acta també el defineix com a «maestro del quiebro y especialista en abrir nuevos frentes» i com un autor que, «al convertir la duda en método y la lectura en aventura, reivindica la creación literaria como un arte de la inteligencia y del placer».
El premi. El concedeix el Ministeri de Cultura i distingeix el conjunt de l’obra literària d’un autor o una autora de l’Estat, escrita en qualsevol de les llengües espanyoles. Vila-Matas pren el relleu de la poeta María Victoria Atencia, premiada el 2025. Abans l’havien rebut, entre d’altres, Manuel Rivas, Cristina Fernández Cubas, Luis Landero, Rosa Montero, Luis Mateo Díez, Francisca Aguirre i Bernardo Atxaga.
El jurat. El va presidir María José Gálvez Salvador, directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura, amb Jesús González González com a vicepresident. Els vocals van ser Aurora Egido (RAE), Víctor Fernández Freixanes (Real Academia Galega), Aizpea Goenaga (Euskaltzaindia), Maria Escalas (Institut d’Estudis Catalans), Brauli Montoya (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Manuel Rico (ACE), Carmen Pujante (CRUE), Ángel Basanta (Asociación Española de Críticos Literarios), Fernando González Urbaneja (FAPE) i José Ovejero (Ministeri de Cultura).
L’autor. Enrique Vila-Matas va néixer a Barcelona el 1948. Va estudiar Dret i Periodisme i va començar com a redactor de la revista de cinema Fotogramas. La seva obra està traduïda a una trentena d’idiomes. Entre les seves novel·les hi ha Historia abreviada de la literatura portátil (1985), El viaje vertical (1999), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), París no se acaba nunca (2003), Doctor Pasavento (2005), Dublinesca (2010), Montevideo (2022), Ocho entrevistas inventadas (2024) i Canon de cámara oscura (2025). També ha publicat relats, com Suicidios ejemplares (1991) i Exploradores del abismo (2007), i assajos, com El viajero más lento (1992) i Desde la ciudad nerviosa (2000).
Altres premis. Bartleby y compañía va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona el 2001 i, a França, el Prix du Meilleur Livre Étranger. El mal de Montano va obtenir el Premi Herralde de Novel·la, el Nacional de la Crítica i el Prix Médicis étranger. Doctor Pasavento va rebre el 2006 l’Ennio Flaiano, el de la Fundación Lara i el de la Real Academia Española. El 2014 va guanyar el Formentor de las Letras pel conjunt de la seva obra. És cavaller de la Legió d’Honor francesa des del 2006.
A la llibreria
Doctor Pasavento + Bastian Schneider (Seix Barral, Biblioteca Breve; en castellà). L’escriptor Andrés Pasavento vol recuperar la innocència dels seus inicis i decideix canviar d’identitat per no trobar-se ningú conegut, sobretot el seu editor. És la novel·la que el 2006 va guanyar l’Ennio Flaiano, el Fundación Lara i el premi de la RAE. Aquesta edició porta pròleg de Maurice Nadeau.
Historia abreviada de la literatura portátil (Libros del Zorro Rojo, amb dibuixos de Julio César Pérez; en castellà). La història de la societat secreta dels shandys, de la qual van formar part figures com Duchamp, Walter Benjamin, Blaise Cendrars i Aleister Crowley. Libros del Zorro Rojo recupera en versió il·lustrada la novel·la del 1985, gairebé quaranta anys després de la seva aparició.
Ocho entrevistas inventadas (H&O Editorial; en castellà). El 1968, a la revista Fotogramas, li van encarregar traduir una entrevista a Marlon Brando; sense saber gairebé anglès, se la va inventar, i després en van venir d’altres. El volum es completa amb el relat «Recuerdos inventados» i porta pròleg de Mario Aznar.
Regiones imaginarias (Ediciones Menguantes, obra col·lectiva; en castellà). Deu escriptors, entre ells Vila-Matas, surten a buscar sobre el terreny llocs que només existeixen als llibres, com Macondo, Comala, Vigata o Yoknapatawpha. Deu relats, deu fotografies i deu mapes en són el resultat.
Som a Benet Mercadé, 22, a Gràcia.