Cristina Fernández Cubas, Premi Cervantes 2026

El veredicte. El jurat li concedeix el premi per «la originalidad, la excelencia y la coherencia de una obra que ha renovado el cuento contemporáneo y transformado la literatura fantástica en español». Segons l’acta, la seva trajectòria «ha contribuido decisivamente a revalorizar el relato breve, reivindicándolo como una forma de expresión autónoma capaz de alcanzar la máxima intensidad estética y hondura existencial». El jurat també destaca «el dominio absoluto del punto de vista y la administración de los silencios», i que els seus relats, «lejos de ofrecer explicaciones tranquilizadoras», «preservan la ambigüedad», en «un diálogo constante con las obras latinoamericanas de la literatura de la extrañeza».

L’anunci. Urtasun va llegir el veredicte passades les 19.15 h a la seu del Ministeri de Cultura, a Madrid, acompanyat de la directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura, María José Gálvez.

El premi. El Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes el concedeix el Ministeri de Cultura i s’atorga des del 1976. Distingeix una escriptora o un escriptor que, amb el conjunt de la seva obra, hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic. Fernández Cubas pren el relleu del mexicà Gonzalo Celorio, premiat el 2025, i és la setena dona que el rep, després de María Zambrano (1988), Dulce María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010), Elena Poniatowska (2013), Ida Vitale (2018) i Cristina Peri Rossi (2021). El lliurament se celebra cada 23 d’abril a Alcalá de Henares.

El jurat. El va presidir Gonzalo Celorio, amb María José Gálvez com a vicepresidenta. Els vocals van ser Paloma Díaz Mas (Real Academia Española), Fernando-Ignacio Ondo Ndjeng (Academia Ecuatoguineana de la Lengua Española), Pilar Blanco Díaz (CRUE), Alejandra Amatto (UDUALC), Juan David Correa (CERLALC), Miguel Albero (Instituto Cervantes), Alfonso Sánchez García (FAPE), Factor Méndez (FELAP), Isabella Tomassetti (Asociación Internacional de Hispanistas), Guillermo Carnero (Asociación Española de Críticos Literarios), Fanny Rubio (ACE) i Ana Casas Janices (Ministeri de Cultura). Va actuar com a secretari Jesús González González, subdirector general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles.

L’autora. Cristina Fernández Cubas va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) el 1945 i va estudiar Dret i Periodisme a Barcelona. Els seus llibres de relats són Mi hermana Elba (1980), Los altillos de Brumal (1983), El ángulo del horror (1990), Con Agatha en Estambul (1994), Parientes pobres del diablo (2006), La habitación de Nona (2015) i Lo que no se ve (2025). També ha escrit les novel·les El año de Gracia (1985), El columpio (1995) i La puerta entreabierta (2013, amb el pseudònim de Fernanda Kubbs); l’obra de teatre Hermanas de sangre (1998); el llibre de memòries narrades Cosas que ya no existen (2001), i l’assaig Emilia Pardo Bazán (2001). La seva obra la publica Tusquets i, segons l’editorial, està traduïda a deu idiomes.

Altres premis. Parientes pobres del diablo va obtenir el Premi Setenil. Todos los cuentos (2008), que recull la majoria dels seus relats, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona, el Salambó i el Cálamo. La habitación de Nona va guanyar el Premi de la Crítica, el Dulce Chacón i el Nacional de Narrativa, i Cosas que ya no existen, el Premi NH de Relat. El 2023 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, i és doctora honoris causa per la Universitat d’Alcalá.

Les reedicions. Des del 2024, Tusquets ha reeditat a la col·lecció Andanzas els seus llibres de relats i les seves memòries. Lo que no se ve va sortir el setembre del 2025 i el setembre del 2026 va arribar a la butxaca a MaxiTusquets.

A la llibreria

Lo que no se ve (Tusquets, Andanzas, 2025; en castellà). Dues germanes ja velles juguen a representar la seva pel·lícula preferida de joventud. Una dona recorda la festa en què els seus amics universitaris es van atrevir a invocar l’Altre. En una ciutat italiana, un home entra a la zona en obres de la catedral i rep un mandat amb conseqüències imprevistes. És el seu llibre de relats més recent.

Foto: Iván Giménez / Tusquets Editores.

Som a Benet Mercadé, 22, a Gràcia.