Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal d’Urgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. La ciència, el progrés i la raó havien de servir per dur l’aigua al desert d’Urgell, una terra eixuta, pobra i desolada per les guerres carlines. La seva construcció, amb capitals catalans i fent servir presidiaris, va trasbalsar els habitants de la zona. L’obra era alhora un prodigi tècnic i un drama humà. L’endemà de l’obra els resultats no van ser els esperats: un fracàs, una derrota. Només un segle més tard l’efecte del Canal va fer un tomb sencer i va canviar totalment la plana, que es transformarà  en verda i fèrtil.

Més enllà de la història concreta, la novel·la esdevé una metàfora de tots aquells episodis històrics —alguns de ben pròxims— en què la gent es revolta espontàniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. Amb esperança i sacrificis, amb errors, contradiccions i heroisme i una sensació de decepció i de fracàs. Només després de molt temps sabrem si aquesta gesta, que semblava fracassada, és o no la llavor d’un canvi positiu. No pas d’un paradís a la terra, però sí d’un món millor.