Tor es un dels pobles mes alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que es un cel per a les besties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de mes de cent anys.

El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els vens, tenir el foc ences tot l& x02019;any. En aquella epoca ningú volia marxar d& x02019;allà, pero amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mobil? Despres de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat.