De nen, Serrat escolta les tonades de la ràdio i les coples que li canta la mare mentre cuina. Al Paral·lel hi descobreix els cançoners de moda i el fascinen les sarsueles i els cuplets. Amb la guitarra que li regala el pare, comença a compondre cançons. Compra el primer tocadiscos a terminis. S'interessa per la chanson, les melodies italianes, el folk americà i els grups britànics. Li agrada tot: el pop, la música clàssica, el jazz& x02026; El sedueixen el flamenc, la cançó tradicional catalana i la música popular sud-americana. Acorda aquests corrents amb el pasdoble, el tango, la rumba, l'havanera i la balada... I amb una personalitat extraordinària -des de l'Ebre, el riu bilingüe que abraça-, basteix un pont de la Mediterrània a l'Atlàntic i permet que els ritmes de contemporanis i avantpassats i les rimes dels poetes arribin a l'ànima d'un públic universal.