John Hersey (1914, Xina - 1993, USA) és considerat un dels periodistes més brillants de la seva generació, i el precursor del gènere literari del “Nou Periodisme”. Els seus articles van aparèixer a publicacions de prestigi com Time, per a la que va treballar com a reporter de guerra, i The New Yorker, la capçalera on va forjar la seva llegenda. Va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1945. La seva màxima fou: “El periodisme permet els lectors ser testimonis de la història, la ficció els hi dona l’oportunitat de viure-la”. Un document d’excepció, atemporal i poderós, que ha esdevingut un clàssic, per primer cop en català. El 6 d’agost de 1945 Hiroshima va ser destruïda per la bomba atòmica. Un any després, John Hersey va escriure la seva gran crònica a partir dels testimonis de sis supervivents. Va decidir explicar les històries d’una oficinista, Toshiko Sasaki, i el seu germà, el Dr. Terufumi Sasaki, un jove cirurgià; un missioner alemany, el pare Wilhem Kleinsorge; una costurera vídua, Hatsuyo Nakamura; un altre doctor, propietari d’un hospital privat, Masakazu Fujii; i un pastor metodista, el reverend Kiyoshi Tanimoto. Hersey descriu de manera magistral les runes, la fam, la radiació que encara fa estralls, els veïns morts… la seva narració, innovadora i corprenedora, va suposar un abans i un després en la manera d’entendre el periodisme. En una peripècia èpica, el reporter va haver de fer-se passar per un patriòtic i modèlic corresponsal de guerra per accedir al país nipó i burlar la censura del govern dels Estats Units, que controlava totes les versions dels fets. El reportatge, publicat originalment en una cèlebre edició especial de The New Yorker, va ser el primer a mostrar al món l’impacte esfereïdor dels atacs sobre Hiroshima i Nagasaki, i des d’aleshores ha sacsejat les consciències de milions de lectors arreu del món.