Fusta d'eucaliptus cremada ens capbussa en les vivencies inoblidables d'una nena de set anys a l'Etiopia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una família catalana. Ja d'adulta, se segueix preguntant el perque de les condicions de vida de la població etíop rural de la qual ella va formar part de petita —especialment les de les dones—, a la vegada que analitza com es viu amb mes d'una identitat i que significa perdre i recuperar la llengua de la infància. La riquesa del testimoni de l'autora pot ajudar a deconstruir les visions paternalistes i eurocentristes que encara imperen arreu, acostant el lector al nomadisme de l'autora i fent-lo viatjar amb ella a traves dels diferents nivells de narració intercalats. Fusta d'eucaliptus cremada es un d'aquells textos que es llegeixen d'una glopada; necessari i imprescindible per entendre el nostre món.