El patriarcat no dóna treva i segueix fort. Cerca noves formes de mantenir la submissió de les dones. La violència contínua sent el seu principi fundant. Hem d’apuntar cap als Estats com formes per reproduir la violència i la desigualtat en la seva pròpia configuració. Despatriarcalitzar l’Estat no consisteix a incloure dones. Això, en tot cas, corregeix un dèficit de representació. Consisteix a trencar el contracte sexual. Assumir que continuem mantenint les esferes del públic i el privat. Que nosaltres, les dones, seguim encarregant-nos del privat com a mandat de gènere i que, nosaltres mateixes, seguim desvaloritzant-ho. No tenim el reconeixement en el públic i, en el privat, el reconeixement es converteix en un parany perquè la dicotomia segueix present a la nostra Societat. Tampoc volem signar el contracte social per expropiar als éssers humans i la naturalesa, fent créixer la pobresa i la desigualtat, així com la destrucció ambiental. Volem trencar el contracte sexual per poder pensar altres visions del món menys dominadores i destructives.

Els conceptes no competeixen entre si. Són complementaris. Avui proposem feminicidi perquè les paraules importen.

Carme Adán (Donostia, 1966). Doctora en filosofia, assagista i política gallega. Va presidir l’Aula Castelao de filosofia des de l’any 1997 fins l’any 2005. Durant els anys 2005-2009 va tenir el càrrec de Secretària Xeral da Igualdade al govern gallec. Presidenta de la «Unidade Muller e Ciencia» de Galicia entre els anys 2007-2009. Des del 2009 fins a l’any 2016, VIII i IX Legislatura, va ser diputada al Parlament gallec pel BNG. En l’actualitat exerceix com a catedràtica de Filosofia a l’IES Politècnic de Vigo i coordina la secció «Pensamento» do Consello da Cultura Galega.