La fam de viure, la sobrefam, ha perseguit la protagonista d’aquesta història des que era adolescent. Vint anys després, contempla estupefacta com la seva vida s’ha convertit en tot allò que rebutjava. Ahir giravoltava a la pista de ball a ritme de Nirvana. Avui només compta: factures i possessions, però sobretot calories i dies. Perquè ara és la seva filla la que viu afectada per la sobrefam, que l’ha fet deixar de menjar.

Així que la protagonista, que també és una mare, s’enfronta de nou a la incomprensió, a la voluntat d’autodestrucció i al judici social. Fam és un monòleg càustic que descriu l’atordiment de la generació que va ser jove durant els anys noranta. És també un crit contra les institucions, un reconeixement de la força que emergeix del desesper i una reivindicació de la necessitat de recuperar un espai propi.

Ferma i directa, assenyala els perills d’allò que en teoria ha estat dissenyat per fer-nos feliços, però que ens pot fer sentir perduts i enmig del caos.

Núria Busquet Molist (Cardedeu, 1974), llicenciada en traducció i interpretació i amb un màster en estudis de la diferència sexual, es dedica professionalment a la traducció literària, a la transcreació com a traductora autònoma i a l’escriptura. Col·labora habitualment amb diferents institucions i en llibres i articles sobre teatre, traducció, poesia i crítica poètica.

Ha traduït autors com Douglas Stuart, Tessa Hadley, Dylan Thomas, Elizabeth Strout, Margaret Atwood, Lisa Taddeo o Anne Carson. Amb la seva traducció d’El Colós, de Sylvia Plath, va obtenir el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. És autora dels llibres de poemes Arca mínima (Edicions Tremendes, 2015) i Làpida (LaBreu, 2022), i de les novel·les Partícules (Lleonard Muntaner, 2017) i Zona zero (LaBreu, 2019). Fam és el seu darrer llibre i, potser, el més personal escrit fins ara.