A partir de la redacció aparentment banal d'una llista de coses blanques, l'autora fa un commovedor exercici d'introspecció, buscant l'epicentre del seu dolor existencial. En algunes cultures orientals el blanc és el color del dol. Potser les coses blanques que ens envolten preserven el nostre dolor, contenen una angoixa que no sabem veure a primer cop d'ull. Kang s'endinsa en una delicada indagació literària i cerca, a través de la descripció de coses quotidianes, el mal que sempre ha sentit per l'absència d'una germana a qui no va conèixer.A partir de la redacció aparentment banal d'una llista de coses blanques, l'autora fa un commovedor exercici d'introspecció, buscant l'epicentre del seu dolor existencial.

«Blancés profund i preciós, cada imatge és poderosa i precisa. Han Kang és un geni». Lisa McInerney

«Emocionalment devastador i profund». Katie Kitamura

«Una tranquil·la i absorbent contemplació de la vida, de la mort, i de l'impacte existencial que ens deixen aquells que se'n van abans que nosaltres». Eimear McBride