PUZZLES Y DRAGONES, PUZZLES Y DRAGONES NO ESTÁN HECHOS PARA ESTE MUNDO (VINIL)

La tardor és la meva època de l’any preferida. Els dies són més curts i arriben les pluges. Aquest any, per si no n’hi hagués prou, aquesta meravellosa estació ens porta un regal addicional: el tercer LP de Puzzles y Dragones, que porta l’encertat títol de No están hechos para este mundo, una autèntica declaració que indica molt bé per on va la cosa, perquè els meus estimats Puzzles y Dragones fa des de l’any 2013 que editen meravella rere meravella dins d’un món propi on només existeixen la bellesa i la malenconia a parts iguals.

Admiro aquest grup no només per les seves cançons sinó també perquè representa el millor de l’indi bherdadero, un concepte que indica una actitud davant la vida que no és altra que, simplement, l’encant de regalar-nos autèntiques preciositats sense esperar a canvi res més que el gaudi dels éssers humans que comprem els seus discos i anem als seus concerts. Perquè el que realment importa és allò ben elaborat que s’entrega amb afecte. Això és just el que ens ofereix Puzzles y Dragones: encant, senzillesa i honestedat, uns valors que els converteixen en una cosa cada cop més escassa en un panorama musical de grups que intenten imitar-ne d’altres ja coneguts o d’aquells que es moren per destacar en un panorama independent cada cop més dependent.

I aquí som, davant del nou lliurament d’onze cançons amb la malenconia marca de la casa, perfectes per a aquesta època de l’any. Aquest és el disc més atmosfèric de Puzzles y Dragones i, per fer-ho, s’han donat el gust de revestir tota l’aflicció de les seves lletres amb unes capes de sons que, de manera molt evident, ens porten als nostres molt adorats The Cure o a les línies de baix dels New Order de la seva millor època. Són unes picades d’ullet que no amaguen les seves influències, sense cap embut ni necessitat de justificar-les. Però, al marge de tot això, el resultat és tremendament Puzzles y Dragones, amb unes cançons que combinen la frescor del seu exterior amb l’amargor del seu interior, on les tenebres es vesteixen de guitarres precioses i on la primavera arriba amb la foscor.

M’encantaria veure Puzzles y Dragones assolir tot el reconeixement que es mereixen amb aquest tercer LP, perquè aquest disc té tot el que cal per aconseguir-ho: cançons enormes, lletres meravelloses plenes d’amargor (perfectes per a la tardor, però ideals en qualsevol època de l’any) i, sobretot, perquè són uns éssers humans excepcionals que es mereixen el millor en un moment en què cal reivindicar allò autèntic i allò bonic. Un moment en què hem d’agrair que existeixin Puzzles y Dragones perquè aquest grup ve d’un altre planeta, un lloc on només existeix la bellesa en un entorn on tot sembla descompondre’s i destruir-se. Un món on la tristesa mola. I aquí som, acompanyant-los en aquesta nova aventura que és també la nostra per, un cop més, gaudir d’unes cançons d’una bellesa atemporal compostes, tocades i produïdes per uns extraterrestres que només volen fer preciositats. I ho aconsegueixen, perquè Puzzles y Dragones, encara que us diguin que venen de Madrid, jo us explico que venen d’un lloc raríssim on només passen coses boniques i, per això i per molt més, els estimem i els agraïm que no estiguin fets per a aquest món.

Miguel Stamp, tardor de 2026