MONTE VENTURA, A TIEMPO DE NADA (VINILO)

La banda malaguenya Monte Ventura publica un 13 de març de 2026 el seu primer àlbum de llarga durada, A Tiempo de Nada, sota el segell El Genio Equivocado.

Després de diversos EP i d'una sòlida trajectòria en directe, el nucli format per David i Ernesto amplia el seu univers amb la incorporació de Saray (Hazte Lapón) i Perico i Juan (Arista Fiera), consolidant una formació que expandeix la seva ambició sonora i emocional. Enregistrat a Green Cross Studio (Màlaga), produït per Caballo Grande (Barcelona) i masteritzat a Vacuum Mastering, A Tiempo de Nada és un àlbum eclèctic i ambiciós on conviuen cordes, trompetes, distorsió, electrònica i folklore, amb influències que transiten de The Velvet Underground i The Magnetic Fields a Bambino o Surfin’ Bichos.

El disc s'obre amb “Cae el Rayo”, un western orquestral d'amors fatals —ineludibles com el llamp que encén el cim més alt— amb ecos de Jacques Brel, Scott Walker o Calexico. El segueix “Trasteros”, una peça pop/folk acompanyada per violí, mandolina i cors infantils, que explora els mons (im)possibles que habiten en el més profund de nosaltres. A “El Sur” el folklore es desferma amb una tornada on els terrors ballen al so del violí i les guitarres melòdiques. “Golpes” és una delicada balada a dues veus que qüestiona la naturalesa de l'enamorament —vida o mort, dues cares i un destí— sostinguda per sintetitzador i guitarra acústica. “Cantaleta” aborda l'inici i el final d'una relació travessada per una melodia de piano que persisteix com un record impossible d'esborrar.

“La Voz Cantante”, produïda per Manuel López (Buenatarde), introdueix bases electròniques lo-fi properes a The Magnetic Fields i una lletra irònica sobre la pèrdua de protagonisme davant d'una nova veu principal. Als cors hi participa Carlos Ynduráin (Los Lagos de Hinault). L'electricitat torna a “Volverte a Ver”, amb guitarres directes i distorsionades que anticipen la tempesta del retrobament, evocant Neutral Milk Hotel o Los Planetas. “La Antigüedad” creix en un crescendo de guitarres fins a assolir un dels moments més èpics del disc, amb ecos de Spiritualized. A “La Guerra de los Mundos”, l'espera agònica d'un naixement en temps de pandèmia es vesteix de violins i culmina en un final distorsionat.

“La Imagen Absoluta”, produïda per Atilio González (Ruiseñora), fusiona folklore i electrònica fosca en la narració d'una cerca per paisatges andalusos, tancant en un clímax de soroll i sintetitzadors amb la participació vocal d'Elia Maqueda. L'àlbum conclou amb “En Cuanto al Futuro”, una rumba de comiat que desemboca en un èxtasi de cordes, oferint el més bell dels finals possibles.

Els arranjaments han estat delicadament treballats per Cristian Pallejà i Ferran Resines, amb violins de Joan Gerard Torredeflot, i el disseny gràfic ha estat realitzat per Pablo González. Amb A Tiempo de Nada, Monte Ventura lliura un debut que combina risc, tradició i modernitat en un paisatge sonor profundament personal, consolidant-se com una de les propostes més suggeridores del panorama independent andalús.