CÓMO VIVIR EN EL CAMPO, TAN LEJOS COMO ESTA TARDE ME LLEVE (VINILO)

La música de Cómo vivir en el campo és folklore. Folklore d'un país remot, tot altiplà i alhora tot mar. Un lloc estrany i alhora molt familiar on cada arranjament està pensat per al desconcert reconfortant i cada paraula està triada com l'assortiment d'una capsa de bombons. És folklore en el sentit que hi ha quelcom molt vernacle i antic en tota la seva sonoritat, molt orgànic i quotidià en la seva intenció i molt exòtic en el resultat final. El xotis perpetu en la veu de Pedro desperta reflexos inesperats, com copets de martell en un genoll. Quan apareix Begoña una se la imagina del braç d'un fornit i ufanós segador, camí del sol. El so de cada instrument, límpid i precís, t'obre una habitació a la ment on hi ha un sofà. T'hi estires, tanques els ulls i passeges amb la imaginació per aquest país en què tot s'explica amb tonades senzilles i alhora complexes: tan lluny com aquesta tarda et porti.

Quieto parao
no me regales misas
solo dame razones pa verme
chetá de ilusión
chetá de pasiones
dame algo
dime, cará

Si el lector d'aquesta nota necessita referències, li seran donades: La buena vida, Esclarecidos, The Feelies, Nick Lowe de berenar a Burgos i un poema de Walt Whitman. Gaudeixi d'aquesta passada de disc. No és fàcil trobar joies així.

Raquel Peláez