L'HORA VIOLETA de MONTSERRAT ROIG

L'hora violeta és la novel·la feminista més emblemàtica de Montserrat Roig. En aquesta obra de literatura catalana, tres dones —la Norma, la Natàlia i l'Agnès— enfronten els seus fracassos vitals. Montserrat Roig construeix una narrativa de dones plena de matisos i contradicions. La novel·la feminista explora com cadascuna cerca el seu propi camí en un món fet pels homes. Aquesta literatura catalana ressona avui amb una força extraordinària i necessària. La narrativa de dones de Roig continua sent una referència imprescindible del feminisme en llengua catalana.

Una novel·la de reivindicació feminista per l’autora d’El temps de les cireres.

El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu L’hora violeta, la novel·la més emblemàtica del feminisme de Montserrat Roig. Amb delicada precisió, trena la vida de tres dones i els seus respectius fracassos enfront dels homes. La Norma s’adona que ha perdut la confiança en la seva parella, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor, i l’Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família.

Però el que per a molts seria un fracàs vital, per a elles és una represa, esperançada, de la consciència de viure nous temps i nous camins. I aquest moment de represa esdevé, per a cadascuna, l’hora violeta, l’hora tombant, de destí incert, en què han de trobar una sortida en un món creat a la mida dels homes. Des de la maduresa, totes tres arribaran a entendre que han de mirar el món sense el filtre d’una altra mirada, amb ulls propis.

Datos biográficos (Roig, Montserrat):

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó (Premi Víctor Català), un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977. Premi Sant Jordi), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). De la seva obra periodística destaquen Els catalans als camps nazis (1977. Premi Crítica Serra d’Or) i L’agulla daurada (1986), a més dels reculls d’entrevistes, articles i reflexions Retrats paral·lels (1976), Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).

Detalles del producto:
ISBN: 978-84-19107-50-3
Editorial: labutxaca
Colección: LABUTXACA
Páginas: 0304
Idioma: Catalán
Publicación: 01/03/2023
Medidas: Alto: 0190 mm / Ancho: 0125 mm / Grosor: 018 mm
Peso: 000208 gr