HARVEY de EMMA CLINE

Vint-i-quatre hores abans que es faci pública la sentencia del seu judici, en Harvey es lleva de matinada, suat i inquiet, en una casa de Connecíticut que li han deixat. Se sent ple de confiança, tanmateix: aixo es America, i a America no es condemna la gent com ell. Han intentat ensorrar la seva reputació, pero no ho han aconseguit,i avui el destí li indicarà com pot acabar de resítaurar-la. Aquella cara que li sembla tan familiar, la del veí del costat, resulta ser la de l’escriptor Don DeLillo, i en Harvey ja veu els llums de neó: White Noise, la novel·la inadaptable per antonoímàsia transformada finalment en pel·lícula; una aliança perfecta entre ambició i prestigi al servei del seu retorn. Pero les hores van passant i en Harvey comença a percebre esquerdes cada cop mes fondes en la confiança amb que s’ha llevat.

Amb la subtilesa que la caracteritza, Emma Cline construeix aquest relat des del lloc mes inícomode: des de la ment d’un Harvey (Weinstein, esclar) que apareix retratat aquí com algú fràgil i necessitat, que sobrevalora la seva intel·ligenícia.