EL HOMBRE QUE SOLO ESCRIBÍA EN LOS AVIONES de PEDRO ALMODÓVAR

El hombre que solo escribía en los aviones és la primera novel·la literària de Pedro Almodóvar, i arriba carregada de sorpreses. És una autoficció espanyola tan lliure i insòlita que escapa a qualsevol etiqueta. La passió lectora és el motor secret de tot el llibre: el seu protagonista, Flavio Guijarro, roba i tergiversa els textos que estima. Almodóvar hi construeix una novel·la literària abrandada, esperonada pel gaudi i l'ansietat de llegir. L'autoficció espanyola mai no havia tingut aquesta forma: apropiacionista, pospunk, brillant. I la passió lectora, a les seves pàgines, es converteix en un laberint de paraules del qual és impossible sortir.

Després de l'èxit aclaparador internacional d'El último sueño, traduït a trenta idiomes («Dotze relats més reals que qualsevol autobiografia a l'ús»—The Guardian), Pedro Almodóvar torna a la ficció amb una novel·la d'alta volada literària. La primera novel·la de Pedro Almodóvar és impossible de reduir a una sinopsi, és tan lliure, tan independent, insòlita i descarada que escapa a tot el que fins ara hem vist o llegit del seu autor.

I tant que explica una història i té un personatge principal, Flavio Guijarro. I tant que hi ha desig, però no només desig carnal (que també: hi ha dues grans històries d'amor), perquè apareix un desig més gran: el desig per la paraula escrita, una passió immensa on la paraula és mestressa i senyora del relat. A Flavio Guijarro, un home que ha tingut mil vocacions, que s'ha entregat a la majoria, la seva passió per la literatura l'acaba tancant en un laberint de paraules. Les que llegeix i les que escriu.

Així, El hombre que solo escribía en los aviones parla de la vocació literària en un personatge que no té un do especial per escriure, però sí una enorme vàlua com a lector que no suporta que les novel·les que adora s'acabin un cop llegides, de manera que tergiversa i roba els textos que l'impacten. Pedro Almodóvar ha construït un llibre en què tot és susceptible d'esdevenir material literari, una novel·la abrandada, esperonada per l'ansietat i el gaudi lector, que avança sense alè fins a la darrera pàgina.

Sobre El hombre que solo escribía en los aviones s'ha dit

«Una aposta per una nova forma de novel·la. D'aparença autobiogràfica, té moments ben divertits, però —alerta— també tèrbols, sobretot si sospitem que ens està narrant un fet no esdevingut, que podria formar part de la seva vida».
Enrique Vila-Matas

«Una novel·la fanàtica, apropiacionista, brillant, irreverent, pospunk i enfebreda per als fans, les amants, els bojos i les abrandades. Per a totes nosaltres, Almodóvar escriu en l'immens llenguatge de la passió. Barthes hauria al·lucinat amb aquest llibre. Jo el subratllo sencer i el llegeixo de genolls».
Irene Cuevas

Sobre El último sueño s'ha dit

«Almodóvar subverteix allò sagrat, i ho fa amb goig i sense contemplacions. Poblats per gent amb hàbit, treballadores sexuals, icones de la cultura pop, un noble vampir i un home que envelleix marxa enrere, aquests relats, escrits al llarg de cinc dècades, encaixen molt bé amb la seva cinematografia exuberant i heterogènia».
The New Yorker

«Un exercici excel·lent de narrativa: un llibre imprescindible [...] que encisarà tant fans del cineasta com amants de la bona literatura».
El Confidencial

«Commovedores o hilarants, aquestes històries formen una mena de pel·lícula inèdita sobre la seva vida barroca i lliure».
Les Inrockuptibles

«Mestre en l'art de narrar amb audàcia, Almodóvar demostra, un cop més, que la bellesa és a tocar».
Harper's Bazaar

«Tresor trobat, objecte de col·leccionista, àlbum de cromos on brillen els llampecs de l'imaginari d'un geni».
Sabina Urraca

«Com David Lynch, com Kubrick, Almodóvar és un geni absolut».
David Foenkinos

«Un llibre de troballes».
Ray Loriga

«Si l'obra cinematogràfica d'Almodóvar fos un vestit, aquests relats en podrien ser el folre».
Juan José Millás

Dades biogràfiques (Almodóvar, Pedro):

Pedro Almodóvar (Calzada de Calatrava, 1949) és el director de cinema, guionista i productor espanyol amb més projecció internacional des de Luis Buñuel. Ha rebut els principals guardons cinematogràfics nacionals i internacionals, entre els quals dos Oscar, dos Globos de Oro, dos Leones de Oro, dos premis del Festival de Cannes, quatre Baftas, tres César, sis Goyas, tres premis Feroz i el Premio Donostia del Festival de San Sebastián. Al nostre país, així mateix, ha estat distingit amb el Premio Nacional de Cinematografía (1990), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1998) i el Premio Príncipe de Asturias de las Artes (2006); a França ha estat nomenat Oficial de la Orden de las Artes y las Letras del Ministeri de Cultura (1994) i ordenat Caballero de la Legión de Honor (1997). En tres ocasions ha estat investit doctor honoris causa per la Universidad de Castilla la Mancha (1999), la Universidad de Harvard (2009) i la Universidad de Oxford (2016). La seva filmografia com a director es compon fins avui de vint-i-quatre llargmetratges, entre altres produccions. També és autor de quatre llibres: la nouvelle Fuego en las entrañas (1981), les cròniques protagonitzades per l'heroïna dels lavabos Patthy Diphusa (1991), el llibre de relats El último sueño (2023) i la novel·la El hombre que solo escribía en los aviones (2026). La seva obra literària ha estat traduïda a més de trenta idiomes.

Detalls del producte:
ISBN: 979-13-87740-56-6
Editorial: RESERVOIR BOOKS
Pàgines: 0256
Idioma: Castellà
Publicació: 01/10/2026
Mides: Alçada: 0232 mm / Amplada: 0152 mm / Gruix: 020 mm
Pes: 000341 gr