CONFETI de JORDI PUNTÍ

“Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d’il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes.” Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure: demostrar que gran part de l’existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d’espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l’apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...

Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada d’un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l’Havana a l’hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.